Carmen Mañas
Tinc la necessitat de fer una introducció perquè no sóc experta en el tema, ni tinc formació, ni tinc experiència com a representat municipal, només sóc una ciutadana activa que com a tal he tingut relació amb diferents ajuntaments. Col·laboro amb una associació sensible a la conservació del medi ambient, a la millora de la societat i amb inquietuds culturals.
Una part d’aquest grup es va plantejar, fa més de 20 anys, veient la inoperància i el funcionament poc democràtic de l’ajuntament, formar un grup polític i presentar-se a les eleccions municipals amb la intenció de produir un canvi des de la nostra perspectiva.
Trobo interessant la crítica ferotge que fa en Pere al sistema de funcionament dels municipis però penso que en destaca només els aspectes negatius. Potser convé una sacsejada crítica que ens porti a fer una revisió i les reformes que facilitin un canvi que el faci més transparent i eficaç.
La meva visió és molt parcial, basada en un ajuntament petit.
Coincideixo en la seva anàlisi en alguns aspectes i, en d’altres, no tant.
Percebo que tant les estructures municipals com de les altres administracions, així com el llenguatge que es fa servir, va en contra de la transparència i comprensió per part de la gent corrent, que no pot entendre ni saber què es cou. Crec que el tema del llenguatge administratiu és una barrera que tira enrere a molta gent per participar, suposa una gran dificultat per a la majoria, que voldria implicar-se i fer un canvi. Et fa sentir incapacitat per poder formar part d’un govern municipal.
Per altra banda, com en totes les administracions, també hi ha massa tràmits d’obligat compliment, que no permeten dedicar el temps que cal als assumptes que interessen i repercuteixen directament en la ciutadania.
He pogut comprovar com la figura del alcalde/essa ha actuat com si tingués el poder total i, per contra, el paper de les persones regidores ha anat quedant més desfigurat.
També, he vist com ha funcionat el clientelisme i l’ hermetisme del grup de govern que ha mantingut la supremacia i no ha volgut escoltar les propostes dels regidors de l’oposició.
Tot això deriva en un funcionament tòxic, on els empleats de l’ajuntament estan cansats i no se senten valorats.
El sistema electoral no facilita la formació de grups polítics municipals independents. És necessari, com comenta en Pere, buscar el paraigua d’un partit per rebre orientacions, formació i assessorament jurídic així com per cobrir les despeses de la campanya. A canvi, el partit s’anota els vots com si fossin seus a instàncies supramunicipals. Nosaltres hem de dir a favor d’aquest sistema que mai no hem tingut pressió ideològica o política, i sí ajuda per part dels tres partits, que ens han orientat en aquests 24 anys.
Tinc dubtes referents a la importància de la preparació tècnica i política de les persones electes, que naturalment és desitjable, però, no seria més important que aquestes sabessin escoltar i estar a prop dels veïns i tenir iniciatives i disposició per a buscar solucions a les necessitats dels ciutadans? L’assessorament tècnic i polític el pot facilitar el secretari, crec.
Per altra banda, que les actuacions de les administracions en general vagin darrera de la societat, considero que és inevitable. Els canvis que es produeixen a la nostra manera de viure i les noves necessitats que es creen, al meu parer, venen provocades, fonamentalment, pels canvis tecnològics que alhora produeixen canvis socials.
En relació a l’administració i als administrats, sí que queda palès que l’administració no consulta, però els administrats no tenen la consciència, ni l’hàbit de participar. Hi ha una conformitat generalitzada a estar informat a mitges i una inèrcia molt marcada al desànim, a criticar-ho tot sense denunciar-lo ni fer propostes de solució.
Davant d’aquest panorama, crec que des dels municipis hi ha molt a fer per millorar la vida de la gent però també crec que en Pere no ha valorat allò que sí funciona i els avenços aconseguits.
Els ajuntaments han de posar els esforços i l’èmfasi a marcar les prioritats en les necessitats de la població, fer les propostes pertinents i quan topin amb una dificultat o un entrebanc, informar-ne els afectats i denunciar-ho.
Per aconseguir canvis, cal ser molt pacient, constant i perseverant en el dia a dia, però crec que no és inútil.
Altres articles relacionats:
A continuació podeu llegir diferents articles que han sorgit del debat sobre les eleccions municipals i els ajuntaments:
- SÍNTESI DEL DEBAT SOBRE LES ELECCIONS MUNICIPALS A L’EBC GIRONA / Josep Ma Carbó i Susana Mota
- QUÈ FAN ELS AJUNTAMENTS? / Pere Guanter
- QUÈ ÉS UN AJUNTAMENT I COM FUNCIONA / Maria Crehuet
- OPINIÓ SOBRE ELS AJUNTAMENTS / Carmen Mañas