SÍNTESI DEL DEBAT SOBRE LES ELECCIONS MUNICIPALS A L’EBC GIRONA

Josep Ma Carbó i Susana Mota

S’acosten eleccions municipals i a l’EBC Girona, com a associació que promou el canvi social, no podem estar al marge d’aquest esdeveniment. Quin paper hi hem de fer? Com podem (si és que ho hem de fer) influir o presentar les nostres propostes a les diferents candidatures? Això ha obert un debat intern que ha anat centrant-se en la nostra concepció de què és i què ha de fer un ajuntament per complir la seva funció de servir el bé comú.

Una primera mirada crítica al funcionament de la política municipal ens ha mostrat un seguit de limitacions, deficiències i males pràctiques que hem de superar. Les 5 limitacions més importants que hem trobat són:

a) Els períodes interelectorals de 4 anys fomenten una actuació política de curta mirada més orientada a la reelecció que al servei públic. Aquest període de 4 anys sembla més el temps d’un assalt de combat de boxa en el qual tota l’energia està posada a perpetuar-se, tot aguantant els embats de l’oposició i, si pot ser, deixar-la fora de combat.

b) La política municipal està controlada pels partits polítics que usen els ajuntaments com a extensions de la seva xarxa de poder tot «cultivant» els seus polítics i teixint xarxes de clientelisme.

c) Existeix una corrupció específica de l’àmbit municipal que té molt a veure amb les famílies de poder local, amb les regidories d’urbanisme i les de l’àmbit econòmic.

d) La legislació sobre l’administració local és altament restrictiva i està posada al servei de les unitats més àmplies, en contra del principi de subsidiarietat. A més, la rigidesa legal fa que sovint els anhels de la ciutadania xoquin amb regulacions administratives que poden dependre del dictamen o decisió d’un funcionari.

e) La participació democràtica és sovint molt feble, fet molt greu atès que l’ajuntament és la institució més propera al ciutadà. Hi ha poc estímul a la participació i, quan hi és, s’enfoca a aspectes poc rellevants i amb molt poca capacitat decisòria. La democràcia representativa abusa de l’acumulació de poder i impedeix el control de la ciutadania i un debat transparent i obert.

Per tot això pensem que els ajuntaments demanen canvis en molts nivells i, en la nostra reflexió, ens hem plantejat quina mena de canvis voldríem veure i què i com podem fer per acostar-nos a aquest horitzó desitjable.

Al llarg del debat han sorgit tres vectors d’acció que s’orienten a tres fronts de millora que no són necessàriament incompatibles ni excloents:

El primer és la millora del que ja hi ha. És evident que el funcionament dels ajuntaments pot ser molt millor sense necessitat de canvis organitzatius o estructurals. Caldria només una mirada més posada en els valors democràtics que nosaltres defensem (dignitat humana, solidaritat, ecologia i participació) a l’hora d’interpretar i executar allò que l’actual legislació permet. És evident que, amb les mateixes condicions legals, diferents ajuntaments tenen pràctiques de servei al bé comú ben diferents.

El segon bloc de propostes aniria encaminat a incorporar al funcionament dels ajuntaments noves estratègies, recursos i eines que fomentin i facilitin la política que defensa l’EBC. En aquest sentit, ens sentim ben armats d’arguments atès que, des del moviment de l’EBC, disposem del Balanç del Bé Comú, de l’Índex de Bé Comú i altres idees o iniciatives que, assumides pels ajuntaments, donarien un caire totalment diferent a l’acció municipal pel que fa al bé comú tal com l’entenem, permetent-nos esbossar un camí diferent per on transitar: el del que serien municipis simpatitzants de l’economia del Bé Comú.

En tercer lloc, cal considerar l’acció transformadora més radical que impugna l’actual model i proposa noves formes de poder local i de gestió municipal popular. Aquí hem parlat de les pràctiques de democràcia deliberativa, de les convencions econòmiques municipals, de la participació popular conscient i altres mesures alternatives. Pot semblar utòpic plantejar una alternativa a l’actual sistema, però l’estratègia EBC per a millorar les coses és construir models viables encarats als nostres valors, tot i que siguin aplicables a àmbits limitats per començar. Així plantegem l’existència de les empreses del Bé Comú, que pretenen oferir alternatives a les empreses al servei del guany amb l’esperança que la consciència cívica i la lògica de l’economia cooperativa les acabi fent preferibles. De la mateixa manera hi podria haver ajuntaments, barris o districtes de Bé Comú, o àrees de servei o projectes de Bé Comú, o regions del Bé Comú, amb la finalitat de demostrar que un altre model econòmic i social és possible.

La darrera qüestió que ens plantegem és què prioritzem i com ho concretem, des de la nostra petita envergadura i energia limitada. Per segon cop, i tot i les reticències al sistema de partits imperant, vam decidir escriure als partits polítics o candidats al govern municipal de Girona per trametre’ls quins valors bàsics cal respectar i estratègies per fer-ho. Però ens interessa també el paper d’observadors crítics de les pràctiques i decisions municipals, fer-ne públiques la lectura i l’anàlisi des dels ulls de l’EBC amb les quals impregnar i implicar-hi la ciutadania. I podem oferir les eines i procediments de l’EBC: facilitar la realització del Balanç del Bé Comú del consistori – foto inicial a partir de la qual dissenyar els plans de millora futurs- i de l’Índex del Bé Comú, que mesuri els autèntics canvis en el benestar i qualitat de vida de les persones i de la comunitat, ja que fer-los créixer és – o ha de ser- el principal objectiu de qualsevol opció política municipal.

 

Altres articles relacionats:


A continuació podeu llegir diferents articles que han sorgit del debat sobre les eleccions municipals i els ajuntaments: