En el debat que hem fet sobre la proposta de Jocs Olímpics d’Hivern al Pirineu hem abordat les següents qüestions i hem arribat a aquestes opinions que us presentem a continuació.

Sobre l’esport i el capitalisme actual.

Tot i que les manifestacions esportives són tan velles com la humanitat mateixa i sempre han estat al servei de la societat i dels grups de poder, la situació actual de prostitució*  de l’esport d’elit és expressió dels valors contraris als que defensem a l’EBC.

Alguns d’aquests valors que qüestionem

• La defensa de la competició entesa com a recerca del domini i dels mèrits individuals (fins i tot en els esports d’equip) i l’exaltació del triomf com valor suprem, molt sovint ignorant els mitjans perversos per a assolir-lo.
• L’aprofitament dels esdeveniments esportius per a l’enriquiment de sectors concrets (immobiliari, periodístic, propagandístics nacionals, publicitaris…) quasi sempre sota la sospita de la corrupció i la instrumentalització dels esportistes.
• L’ús per part dels poders fàctics de l’esport d’elit per a massificar i canalitzar l’energia social tot dividint-la en equips o països i així desviar-la de la participació i la crítica política. En aquest context es fa evident que la presentació del projecte olímpic com a projecte de país (Espanya) té una clara intencionalitat política.

Un altre esport és possible

Un esport que expressés els valors de l’esforç, la sana competició, la cooperació, la participació, el joc net, la festa de la comunitat… és possible però no pas amb el model de l’esport d’elit que fomenta l’espectacle alienador i comercial, la victòria com patró d’èxit i la competència jeràrquica.

Creiem que caldria fomentar una modalitat més humana de l’esport i aquí hi tindria una funció primordial l’educació. Podríem acostar-nos a aquests objectius amb una organització que estigués sotmesa al Balanç del Bé Comú.

Els Jocs Olímpics d’Hivern dels Pirineus i els valors de l’EBC

• Sembla que a l’hora d’apostar pels Jocs dels Pirineus no hi ha altra argumentació que el valor extractiu i l’explotació de recursos econòmics camuflats en projecció internacional, creació d’infraestructures fent palès que l’únic indicador de progrés és l’econòmic i material.
• No es té en compte la dignitat de les persones a l’hora de considerar la qualitat i l’estil de vida i el model de convivència i de relació amb l’entorn a l’hora d’organitzar aquests Jocs. O al menys no s’hi veu argumentació.

• Pel que fa a la sostenibilitat mediambiental sembla que, segon els experts, molt probablement s’hauran de realitzar amb neu artificial i això implica molta despesa energètica, contaminació, també de les aigües freàtiques amb el desgel ja que aquesta indústria comporta l’ús de productes químics, …
• La priorització del turisme i les infraestructures turístiques per damunt d’altres activitats com ara l’agricultura, l’artesania alimentària, altres tipus d’artesania, km0… comporta un desequilibri ecològic i urbanístic important.
• El Pirineu és un ecosistema molt fràgil i els Jocs no faran res més que precipitar la seva caiguda.  No salvarem l’equilibri mediambiental a cop d’esdeveniments mediàtics sinó amb propostes innovadores d’agricultura de proximitat i nova industrialització per a ser “sostenibles”.
• Pel que fa a la democràcia participativa i transparència tampoc sembla que la gestió que s’està fent fins ara sigui modèlica. Opacitat en els informes, sospitosa unanimitat dels partits més neoliberals que usen els seus mitjans de comunicació per a donar una imatge de consens i normalitat que no existeix. S’està silenciant la participació popular i no hi ha negociació amb els diferents sectors afectats en pla d’igualtat. S’hi veu una clara posició de les classes dominants que usen tots els seus recursos per a mostrar el que sembla que serà un gran negoci com a una qüestió d’interès general.
• Com en tants altres temes, l’EBC té una proposta clara pel que fa a totes aquestes qüestions: Tenim el Balanç del Bé Comú que és una eina fiable i confiable de quantificació dels valors que hi ha en una empresa, organisme, projecte o territori. O sigui que si les Oficines Tècniques que preparen els programes, els comitès olímpics, les empreses implicades, els ajuntaments afectats, les federacions esportives pertinents, els ens territorials i qualsevol altra instància que hi participi tingués el balanç del bé comú fet, tindríem un criteri molt clar per tal de poder posicionar-nos. De fet, la sola realització del balanç en algunes d’aquestes instàncies ja hauria fet que tot el projecte s’estigués desenvolupant de molt millor manera.

* (comercialització, en el sentit de venda dels valors esportius a l’economia).