El passat dijous 2 de març de 2023, Juan Torres López (Economista i catedràtic d’Economía a la Universidad de Sevilla) i Francisco Álvarez Molina (president de la Federación Española de la Economía del Bien Común) explicaven els riscos de la situació actual i exposaven la seva visió, alineada amb l’EBC, en el webinar “Los informes no financieros de las empresas en las directivas europeas“. Oferim un resum del contingut del mateix.
Francisco Alvarez explica que el 2011 veu la lllum la primera matriu del Bé Comú (MBC), eina desenvolupada pel moviment EBC per fer el triple balanç empresarial, econòmic, social i ambiental.
El 2014 la Non Financial Reports Directive (NFRD) és la primera directiva de la Unió Europea (UE) que demana fer informes no financers a les empreses cotitzades de més de 500 treballadors (posteriorment de més de 250), sense exigir un format, ni requerir auditoria del contingut.
El 2015 Nacions Unides llença els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), de l’Agenda 2030, que l’EBC considera un bon punt de partida, tot i el desacord amb el creixement sostenible defensat per l’ODS 8: crèixer no és un objectiu per a tot el planeta, tot i que encara ho pugui ser per zones i llocs determinats, no és el cas dels països més desenvolupats d’occident, on la cerca de la redistribució, l’equilibri, la sostenibilitat i la regeneració són les fites reals a assolir ara. D’acord amb l’aseveració de Frédéric Latouche: “Qui cregui que en un planeta finit el creixement infinit és possible, o ha embogit o és economista”
La UE treballa fins al 2022 en la Corporate Sustainability Report Directive (CSRD), que revisa i reemplaça l’anterior NFRD, amb el consell tècnic d’EFRAG, a qui s’encarrega elaborar un esborrany en un procés inclusiu i rigorós de treball multidisciplinari.
El passat novembre de 2022 s’aprova la CSRD que inclou les empreses cotitzades de qualsevol mida. Aconsella a totes les empreses que facin informe de sostenibilitat (SR), al que dona un format normatiu i indicadors, i obliga a auditar-lo. L’aplicació efectiva es preveu pel 2024-25, tot i que amb motiu dels Fons Next Generation, s’obliga que les empreses que hi vulguin accedir a fer el SR. Es preveu que l’European Simple Acces Point donarà accés als SR informatitzats.
El 13 març es discutirà al Parlament de la UE, la directiva CS3 (avançant cap a la CSRD). Aquesta exigeix que les empreses concretin el que fan pels Drets Humans i el medi ambient, i que les retribucions dels directius en depenguin. El moviment EBC ha sabut que vuit països de la UE demanen que les entitats financeres no estiguin sotmeses a la norma.
Una de les dificultats és que els paràmetres que s’escullen per als SR tendeixen a ser prou complexes, i comprometen l’aplicabilitat per les petites empreses, per manca de mitjans i personal format. Així caldrà l’ajut de l’administració i governs (tal com fa la Generaliitat Valenciana, amb una dotació de 1.200.000 enguany).
En la mateixa línia de valorar i compensar les aportacions al bé comú de les organitzacions, el setembre de 2022 la llei espanyola obre la porta a la nova forma jurídica de Societats de Benefici i Interès Comú, que tenen el propòsit de col·laborar en el bé comú i no el guany pecuniari sense límit. És un model en principi concordant amb les empreses defensades per l’EBC.
Juan Torres afirmà en la seva intervenció que, tot i que en llenguatge de gestió administrativa pot semblar que no, els assumptes que s’estan tractant són centrals, vinculats a riscos sistèmics i civilitzatoris actuals. La posició de la EBC vol fonamentar projectes i respostes de caràcter global i sistèmic a problemes d’aquest nivell. En una etapa singular com la que vivim la inflació és un arbre que ens impedeix veure el bosc, és un problema, però no el més important que tenen les economies i societats actualment. I la resposta que li donem pot agreujar els problemes principals reals. La inflació serveix d’exemple del perill de descontextualitzar i d’esquivar la complexitat dels problemes, en què es bassa la política monetària que els Bancs Centrals apliquen (tipus d’interès). De fet, no es va preveure la inflació, que respon a multicausalitat i complexitat. La resposta simple i lineal és ineficaç. La inflació actual tradueix falles estructurals del sistema econòmic: bloquejos d’oferta, especulació, retenció, poder empresarial excessiu per variar els marges, deute i càlculs incorrectes dels països. Les causes de la inflació corresponen a 5 tipus fractures de l’economia:
- La destrucció mediambiental, que ve de lluny i comporta un evident risc sistèmic. El nostre desenvolupament està basat en la destrucció de la vida al planeta, sobretot pel mode de produir i consumir de les nacions més riques
- La fragilitat financera d’un sistema basat en el deute, per la capacitat de crear diners a partir dels préstecs de la banca privada que destrueix energia productiva.
- La Globalització sense resiliència
- L’Increment insostenible del deute, quan el privilegi del dret dels creditors és més gran que mai
- Desigualtat sense contrapesos efectius suficients, per efecte del neoliberalisme, que ha destruït molts d’aquests, concentrant-se, així, molt poder en poques mans.
Aquestes fractures estan interconnectades i responen a processos materialment insostenibles. Però a més hi ha el fet que un sistema complex s’acosta al col·lapse quan les fractures s’acumulen i sumen, que és el que està passant ara mateix. Si comencen a esclatar no hi podrem respondre.
Per Juan Torres les nostres respostes han de ser
- Complexes: entrellaçades i no fragmentades, cal pensar des de la complexitat
- Multipolars, transversals, interdisciplinars, sàvies, articulant perspectives diverses,
- Sistèmiques: s’ha d’actuar a nivells múltiples del sistema social. Cal abordar valors, cultura, psicologia, humanisme…
- Alternatives: s’ha de pensar en una altra realitat, un món diferent, cal construir el nou sistema mentre estem en la realitat present; no hi ha possible transformació d’allò vell en nou, cal anticipar el futur.
El tema de la sostenibilitat de les organitzacions és fonamental per abordar la nova construcció que necessitem. En depèn el futur de la nostra espècie.
En el torn d’intervencions final del webinar es van tocar temes interessants com:
- Que pot fer la ciutadania per influir el 13 de març i en general en els àmbits de poder? Juan Torres creu que influir en la mateixa ciutadania, i així obligar els governants. Per Francisco Alvarez l’EBC és l’alternativa, i cal estendre-ho cada dia en tots els àmbits a què tinguem accés. S’ha de canviar el sistema.
- L’actual MBC serveix com a SR, no formalment, però sí en la pràctica, segons Álvarez. Actualment, es treballa en la versió 6.0 de la MBC que recollirà tot el que diu la CSRD, amb escreix. No obstant el model de SR no serà únic.
- Com usar el passat per construir el futur? Torres afirma que l’experiència serveix, les transicions són lentes (ex: 500 anys del feudalisme al capitalisme, i queden restes feudals). El futur està en construcció, cal anticipar-lo, ja que quan arribi ja serà passat. El canvi social, assumint com un valor la transformació, ser operadors del canvi, és l’únic mitjà per dur a terme les adaptacions que com a espècie necessitem.
Accés a l’enregistrament del webinar: https://www.youtube.com/watch?v=91YQJ3ZOlEU