Aquest escrit vol aportar breus comentaris a la llum de l’Economia del Bé comú, respecte a les propostes econòmiques dels programes dels 9 partits, que es preveu possibilitats reals de tenir alguna representació parlamentària, sense que vulgui ser cap mena de marginació ni menyspreu de les idees i programes de la resta de partits, fins als 18, que es presenten a la circumscripció de Girona.

S’ha fet l’exercici de revisar els programes, encara que no sigui de forma exhaustiva, ja que són centenars de pàgines, excepte un partit que ho resumeix tot en una. Això, fa que t’adonis que el contingut te un enfocament bàsicament de màrqueting electoralista, poc realista i sovint contradictori amb la trajectòria de les accions que hem vist que han fet els partits que ja han participat en algun moment en tasques de govern a qualsevol nivell. Moltes vegades es converteixen aquests programes en oxímorons. Per tant la seva credibilitat sembla que ha de ser matisada i analitzada amb molta cura.

Els comentaris es fan des de l’òptica dels ciutadans de carrer, que no són ni economistes ni politòlegs. Però que intenten des del sentit comú i l’esperit crític, defensar, impulsar i difondre els valors de la dignitat humana, cooperació i solidaritat, sostenibilitat, ecologia i democràcia participativa que són inherents a l’EBC. És evident que no hi ha una implicació dels partits polítics respecte a  aquests valors ni cap iniciativa legislativa significativa clara per implantar-los i fer avançar l’EBC com a forma integral i transversal de canvi dels models socioeconòmics actuals. A Europa s’han iniciat, encara que tímidament, algunes iniciatives legisladores favorables a l’EBC.

Per tant, el moviment a favor de l’EBC, caldrà que pugui incidir en la política i la legislació a tots els nivells, si es vol que la seva implementació sigui efectiva realment i avancem. Tanmateix caldrà un esforç imaginatiu i una generositat de treball, per trobar fórmules per difondre i implementar l’EBC en l’àmbit sociopolític.

No pretenen aquestes ratlles aconsellar el vot cap a un partit concret, sinó aportar elements per prendre lliurement una posició com més coherent possible, amb el pensament  de l’EBC, i evitar ser manipulats per falses promeses electoralistes. Està clar que els comentaris i valoracions són a títol personal.

 

Anàlisis dels partits polítics

Escassament els partits parlem d’economia en el sentit que pugui tenir complicitat completa amb els postulats i valors de l’EBC. Els exemples més destacats del que diuen els diferents partits, serien:

 

Els comuns

Parlen d’una nova economia orientada al bé comú i que impulsaran una nova llei de promoció de les economies col·laboratives que estimuli cooperatives i estils d’economia social i solidària. Tot això, creant una banca pública com a transformació de l’Institut Català de Finances actual. És probablement el programa més explícit (llegint entre ratlles) a favor de l’EBC. Malgrat que cal dir que la seva participació a escala del govern estatal actual, no ha suposat com a mínim de moment canvis substancials en la línia de l’EBC.

 

El Partit Socialista

Parla de vàries propostes econòmiques que podrien sintonitzar amb l’EBC, però que no s’han vist explicitades en la trajectòria fins ara, en el seu lideratge al govern estatal. En concret fa en el seu programa, sense especificacions molt clares, les següents propostes:

• Enfortir la intercooperació i creació de sinergies entre organitzacions de l’economia social, creant la Taula Transformadora de l’Economia Social per a un Nou Model Social, Ambiental i Productiu.
• Promoure una Llei de concertació social que garanteixi la qualitat en la prestació dels serveis públics i l’estabilitat en la gestió dels recursos per part de les entitats del tercer sector social.
• Promoure segells o estàndards d’empreses conscients i responsables socialment, on l’empresa pugui aconseguir la distinció complint amb requisits de diversa naturalesa, facilitant la flexibilitat i incentivant que cada empresa trobi la seva manera de comprometre’s amb la societat i el planeta.
• Desenvolupar programes de finançament, formació i emprenedoria en economia social
• Donar suport a l’estudi i difusió de l’economia social en universitats, centres de recerca, instituts i escoles.

 

PdeCAT

Parla d’impuls al desenvolupament d’entitats de l’economia social i solidària i la seva par­ticipació en projectes de col·laboració pú­blic-social i comunitària. També fa menció al fet d’acabar l’elaboració del Full de Ruta de l’Eco­nomia Circular a Catalunya i impulsar-ne la implementació. Pretén articular un pla de xoc o rescat que perme­ti donar suport a l’economia social ara que l’impacte de la pandèmia és greu. Així mateix, en el pe­ríode de post-pandèmia, per assegurar que mantingui la seva activitat i els llocs de tre­ball que aglutina.

Inclou també:

• Aprovar la Llei de l’Economia Social i So­lidària d’acord amb les bases ja acordades amb el sector.
• Creació del Consell Català de l’Economia Social i Solidària com a organisme d’inter­locució entre l’administració i els actors del sector, amb la finalitat de potenciar els va­lors i les activitats que representa l’econo­mia social a Catalunya.

Tot plegat sembla molt teòric i poc concret en la pràctica, malgrat que orienta tímidament cap a una economia social i solidària, que durant la seva trajectòria en responsabilitats de govern no s’ha vist de forma decidida.

 

ERC

No parla específicament de cap mesura a favor de l’economia social de forma clara. Es pot intuir en la seva proposta de “Desplegar el Pla per a la reactivació econòmica i la protecció social”, que estaria a favor de mesures en aquest sentit.

 

Junts x Cat

Tampoc parla específicament de mesures concretes, malgrat que en les seves definicions inicials diu:

Impulsar un model econòmic per a Catalunya que contribueixi a fer una societat més justa, honesta i solidària i un model en quà l’economia estigui al servei de les persones, per reduir les desigualtats, promoure el progrés social i millorar la qualitat de vida de les persones.

Molt retòric i teòric però gens concret.

 

PPC

No parla de res que es pugui interpretar amb relació en confluència amb l’EBC i en la seva àrea econòmica se centra de forma molt succinta en una declaració d’intencions respecte a recolzar a empreses i de rebaixes fiscals. En la declaració, semblen més objectius propagandistes que d’altra cosa.

 

CUP

Parla de “Sobirania econòmica com a instrument per a erradicar la pobresa, apostant per una societat equitativa amb  pobresa zero”. I es comprometen a impulsar:

• Reformes fiscals progressives sobre les rendes del capital.
• Reforçar que realment els impostos sobre transaccions, successions i  patrimoni, siguin realment progressius.
• Convertir la taxa turística i crear impostos ambientals  com eines per revertir els impactes negatius del turisme i la preservació del territori i evitar practiques nocives sobre ell.
• Aposten per l’autogestió i el cooperativisme com a formes d’economia social.
• Implementació d’un nou model de distribució de la renda que asseguri uns ingressos mínims mensuals a les famílies que no entén cap i que seria la Renda Garantida  Universal  de 735 euros i que beneficiaria a un 80 % de la població i que aniria augmentant progressivament en funció de la reforma fiscal.

És tot teòricament “molt bonic”, però en la correlació de forces actuals o futures previsibles, poc implantable a curt termini, però si un bon ideal de camí a seguir encara que ple d’entrebancs.

 

Cs

No tenen un apartat concret que parli d’economia en el seu programa, però és anomenada en diversos apartats com:

• 2.7: Emprendre una veritable transformació digital del sector públic de la Generalitat i de l’economia de Catalunya. Només parla però de mesures digitals, res d’economia.
• 2.8: Sobre transició ecològica. Parla d’una llei sobre Economia Circular.
• 3: Pel retorn d’empreses a Catalunya i una reactivació de l’economia que aporti alleujament a famílies, autònoms, pimes i treballadors. Punt molt enrevessat on es barregen moltes coses des de l’atur, abaixar impostos, atacs a l’independentisme (com: per una agenda que prioritzi la dependència i les polítiques socials enfront del malbaratament separatista), turisme, emprenedoria, etc. Se’m fa difícil treure conclusions evidents, que puguin ser creïbles, clares i amb coherència.

 

Vox

No diu res.