OPINIÓ DE L’EBC-GIRONA SOBRE LES RETRIBUCIONS ECONÒMIQUES ALS CÀRRECS POLÍTICS.

Arrel els escàndols per les retribucions que alguns funcionaris del Parlament de Catalunya cobraven sense treballar, ens hem qüestionat durant un mes el tema del que cobren els polítics i dels privilegis que tenen. També com hauria de ser el règim de retribucions de càrrecs públics segons la mirada de l’Economia del Bé Comú.
Aquest és un resum de les idees que hem consensuat.

Sobre la política

És més fàcil la crítica que l’aportació de solucions.
Les elits polítiques i econòmiques cooperen en benefici propi. Multinacionals, bancs i fons d’inversió s’han fet poderosos a través de grups de pressió i el finançament dels partits polítics. D’aquesta manera la democràcia està controlada pels poder econòmics.
Hi ha una contradicció irresoluble entre capitalisme i democràcia.
El canvi de model polític que està desfasat, ja que és del segle XIX, i no respon a les necessitats actuals faria de tallafocs a tanta injustícia.
Els partits polítics són part del problema, perquè monopolitzen el poder i limiten la democràcia directa.
Algú apunta a l’elecció directa de representants al marge dels partits.
Hi ha una preocupant desafecció política, corrupció i crisi de representativitat fins al punt que els ciutadans consideren els seus representants com un dels seus més grans problemes.
No és només la classe política sinó que la corrupció i l’interès particular estan instal·lats al cor dels ciutadans i a l’entremat social.

Sobre els polítics, estatus i funcions

Tenim aprehensió i desconfiança envers els polítics professionals que mai no han exercit altres professions o ocupacions. Sembla que són simples altaveus del partit i com a tals són valorats pels mateixos partits de manera que la mediocritat augmenta dins el sistema amb aquests polítics.
A més els polítics pertanyen a les minories econòmicament poderoses i prioritzen la defensa dels seus interessos.

Sobre els sous i privilegis dels polítics

Instituir les Convencions Econòmiques regionals o municipals que, entre altres coses, decidirien el règim retributiu dels polítics.
Hi ha una posició clara de l’EBC sobre les polítiques salarials en general i que caldria adaptar a la tasca política.
Aquesta posició es pot resumir en tres punts:

  1. La política salarial d’una organització defineix molt bé els valors que defensa.
  2. Hi ha d’haver una limitació salarial per dalt i per baix. Un salari màxim i un mínim.
  3. Pel que fa al salari màxim, hauria de rondar a les 10 vegades el salari mínim.

Hi hauria d’haver doncs salaris màxims i mínims pels polítics. Aquests límits haurien de fixar-se en funció del salari mínim interprofessional.
Cal ajustar les despeses de dietes, transport, cotxes oficials, etc. al mínim de manera que tenint serveis dignes i justos no suposin luxe ni ostentació. Això afecta no només als polítics sinó a la resta de funcionariat.
Veiem amb ulls d’entrada la proposta popular de què els polítics passin a formar part del règim laboral ordinari i no tinguin cap privilegi. Això inclou les pagues indefinides, els règims de jubilació especials, les dietes per desplaçament al lloc de treball, els bons i descomptes, etc.
Pel que fa a la corrupció, portes giratòries, comissions, paradisos fiscals… hauria d’estar sancionat exemplarment i caldria una gran transparència en tot el que afecta aquest tema.
Quan sigui possible els polítics haurien de compaginar la funció política amb la seva feina habitual i compensar la dedicació al servei públic amb proporcionalitat al seu salari.