El passat mes de desembre del 2019, vaig tenir l’oportunitat d’assistir a la COP25, la cimera del clima, que va tenir lloc a Madrid. El resultat el coneixem tots, un fracàs total, sense cap mena de pal·liatiu. L’actitud dels representants dels països més poderosos i contaminats com els EUA, Xina, Rússia i Índia, va ser indignant. Ara amb motiu del dia de la mare terra i com a preparació a la COP26 que s’ha de celebrar el novembre a Glasgow, Joe Biden ha decidit convocar en una cimera, en la que vol consagrar el seu lideratge en la lluita contra el canvi climàtic i contra els 40 líders dels països més desenvolupats i contaminants. Sembla que la nova administració nord-americana vol marcar el seu nivell de lideratge climàtic i la seva aproximació a l’emergència climàtica des d’una perspectiva científica, rebutjant les idees negacionistes de la presidència de Trump. La qüestió clau és si hi serem a temps i sí que s’aportaran solucions reals, lluny de l’oficialisme encarcarat, lent de reflexos i perdut en si mateix.
Sembla que el número i importància dels negacionistes s’ha anat reduint. David Wallace tampoc no creia en l’alarmisme dels que, segons ell, pregonaven l’apocalipsi de la terra, però un dia es va trobar amb una notícia que li va canviar la forma de pensar. La notícia deia: “un nen rus va morir víctima del carboncle alliberat en descongelar-se el cadàver d’un ren atrapat en el permafrost Siberià”. En el permafrost s’amaga una bomba climàtica de conseqüències imprevisibles. Però hi ha altres notícies que ens afecten de molt més a prop. D’ençà que va començar la guerra de Síria més d’un milió de refugiats han hagut de marxar cap a Europa per una guerra civil que el canvi climàtic i la sequera han agreujat.
Les inundacions provocades per la pujada del mar a Nova York el 2012 han quedat relegades a l’oblit, com les que han tingut lloc a altres moltes zones, però són successos que tots sabem que tornaran a repetir-se i els governs van tirant perduts en la loquacitat de les paraules.
L’ONU diu que el brot de coronavirus representa un risc enorme per a la salut pública i l’economia mundial, però també per a la diversitat biològica. No obstant això, la biodiversitat pot ser part de la solució, ja que una major diversitat d’espècies dificulta la propagació ràpida dels patògens. La pèrdua de biodiversitat és un dels problemes principal que afecta la Terra i el canvi climàtic l’està agreujant. Existeixen, és veritat, experiències molt interessants en la lluita contra el canvi climàtic que es van estenent per tot el món i que serien impossibles de numerar. Però el problema del canvi climàtic és un problema global i com a tal s’ha d’enfocar. Ens trobem en un moment històric i la clau no pot ser una altra que un canvi del model econòmic i social actual. Sense aquest no és possible un canvi real.
El sistema econòmic actual ens ha empès al límit dels recursos del planeta. No podem continuar extraient energia i recursos de la Terra com si aquests fossin infinits, quan sabem molt bé que no ho són, i esperar que continuï essent un lloc ideal per viure. Per això és tan important canviar el model econòmic per combatre el canvi climàtic. Necessitem models econòmics que no pensin en els diners sinó en les persones i en el nostre planeta, però també és important, molt important, no només assenyalar el problema sinó proposar alternatives que mobilitzin la gent. Existeixen moltes propostes com: l’economia circular, la col·laborativa, la verda, l’Economia del Bé Comú…, que han de treballar conjuntament per aconseguir aquest canvi.
L’Economia del Bé Comú, promoguda per l’economista austríac Christian Felber, és un moviment que pretén reorientar el model socioeconòmic actual (basat en la maximització del benefici individual), i enfocar-lo al servei del bé comú. Es regeix per una sèrie de valors humans fonamentals que caldria aplicar a l’activitat econòmica com són: la dignitat humana, la solidaritat i la justícia , la sostenibilitat ecològica, la justícia social i la participació democràtica, entre d’altres.
L’Economia del Bé Comú no és un model purament teòric o filosòfic sinó que inclou eines de treball que ja estan aplicant un nombre important d’empreses tant privades com públiques i també entitats no lucratives i administracions públiques, com ara universitats i municipis.
L’Economia del Bé Comú estem convençuts que és un model econòmic que pot canviar la dinàmica actual i donar solucions al problema del canvi climàtic i crear una societat més justa i solidària i us animem a participar-hi.
Pedro Cortés
Associació de l’EBC Girona.