L’economia en femení és un dels trets bàsics de l’EBC i el 8 de març una bona ocasió per reflexionar, amb en Josep Ma Carbó, sobre el que el lideratge de la dona aporta a la necessària transformació econòmica i social.
Avui parlo d’economia i feminitat. Són dos conceptes que cal aclarir abans d’obrir el debat.
Economia
Considero aquí l’economia en el seu sentit originari: el de l’art o la tècnica o la ciència de la distribució dels recursos per tal de satisfer les necessitats humanes. Sabut és que la gestió econòmica de la nostra societat no apunta a aquesta finalitat sinó a l’acumulació de riquesa. Això és el que Aristòtil anomenava crematística: l’art de fer diners.
El nostre sistema capitalista està enfocat a facilitar tots els mitjans per a la producció i acumulació de capital sense que els indicadors de validesa i les prioritats tinguin res a veure amb la satisfacció de les necessitats bàsiques. Veiem doncs, que la feminitat és aquí, la faceta humana (independentment del gènere) que procura la cooperació, la sensibilitat, l’empatia, la relació i el manteniment de les xarxes afectives. Així, les donen la representen però no en són les detentores exclusives.
El rol del gènere en l’economia
Aclarit això passo a exposar que considero que l’objectiu de l’economia, entès com a distribució de béns per a la satisfacció de les necessitats de tothom s’adiu molt més a la feminitat que a la masculinitat. Hem vist ja el resultat d’una gestió econòmica masculina: centrada en el poder, la competència, la racionalitat, l’individualisme i el materialisme. No tenim més opció que feminitzar l’economia si volem assolir la justícia i garantir els drets de tothom. Els valors femenins són imprescindibles per a redistribuir la riquesa i generar valors que no siguin només monetaris o monetàriament quantificats. La mirada comunitària, solidària, afectiva i espiritual ha d’estar a la base i aquí la feminitat (d’homes i dones) i té molt a dir.
Afortunadament cada cop més dones prenen la paraula al món de l’economia. I no només ocupant càrrecs o llocs d’influència que fins ara estaven reservats als homes. Actualment la primera secretària del tresor d’Usamèrica, la presidenta de l’FMI i la del Banc Central Europeu, són dones. I afortunadament també, cada cop més dones influents aporten les seves visions innovadores i lúcides sobre el pensament econòmic.
Referents femenins
Cito ara 4 dones economistes rellevants, a tall d’exemple, que Rebeca Gimeno comenta en un interessant article digital: Las ‘cuatro fantásticas’ de la economía (y que el Papa recomienda seguir).
Mariana Mazzucato
La italiana Mariana Mazzucato defensa fervorosament la necessitat d’aglutinar esforços col·lectius per a resoldre els problemes que tenim actualment. Eixamplar la mirada i entendre que només la cooperació ens dóna la força, és la seva premissa. A més és una ferma defensora de la cooperació del sector públic i privat tot i revalorar el paper de l’estat com a creador de valor i no només com a regulador.
Kate Raworth
Britànica i extreballadora de les Nacions Unides. Ha desenvolupat un model que ella mateixa anomena “economia donut”. Aquí, hi assenyala els límits inferiors i superiors que el creixement econòmic ha de respectar. La claredat i contundència de la seva proposta sorprèn per la coherència i realisme tot fent veure que el canvi que necessitem no és una utopia.
Stephanie Kelton
Defensora de l’anomenada Teoria Monetària Moderna. Es tracta d’un corrent radical i criticat en els àmbits conservadors. Aquest, proposa l’emissió monetària per part dels estats (desvinculant-se de les polítiques monetàries internacionals). A partir d’aquesta autonomia, les polítiques de despesa de cada país quedarien deslliurades dels dèficits als quals els obliguen les institucions d’abast mundial.
Carlota Pérez
Veterana economista veneçolana, té una visió àmplia i panoràmica de les crisis econòmiques lligades a les crisis tecnològiques. Estudiosa de les revolucions tecnològiques i experta en l’estudi de les seves causes, afirma que el mercat no és capaç d’autoregular-se en aquestes fases i que cal una visió de conjunt i col·lectiva que mai fins ara no s’ha assajat.
El repte que tenim ara mateix demana un esforç de confluència, unió, solidaritat i sensibilitat que ens obligarà a tots a respectar, potenciar, desplegar i aplicar la nostra feminitat.