Traducció al català del original escrit per Francisco Alvarez i publicat a labolsaylavida.org el 12 de juliol de 2023: “Es el momento de implantar verdaderas politicas de sostenibilidad”. Publicat i recolzat per la Federación EBC de España i les associacions que en formen part.

 

La situació actual en què es plantegen les eleccions generals és preocupant i complexa, i volem destacar-ne els següents fets:

  1. Els principals arguments utilitzats pels partits polítics hegemònics estatals, a les recents eleccions regionals i municipals, s’han caracteritzat per propòsits d’atacs personals, més que no pas amb l’anàlisi del que s’ha fet, o el que calia millorar.
  2. La campanya electoral que ja està en marxa per a les eleccions del 23J té les mateixes  característiques, és fins i tot pitjor, ja que sembla que haurem d’escollir entre dues grans opcions (models) polítiques, sabent que necessitaran suports d’altres grups per poder governar.
  3. Com decidir entre aquests dos únics models que tenen possibilitats de governar? No coneixem cap altra fórmula que analitzar el que ha fet el govern, i analitzar en profunditat allò que proposa la possible alternativa de govern, sabent que per constatar el que proposa aquesta última tenim exemples concrets del que s’està anunciant als territoris i als municipis on han començat a governar.
  4. El benestar de la ciutadania es troba extremadament alterat aquestes darreres dècades amb les crisis econòmiques, socials, climàtiques, pandèmiques, energètiques i bèl·liques, generadores entre moltes altres coses de l’increment de les desigualtats.
  5. Pel que fa a les guerres internacionals, poc poder de decisió té el govern espanyol, sigui del color que sigui, atès que les decisions les pren l’OTAN o la UE, però en les altres crisis sí que en té.
  6. Aquest poder de decisió es pot i s’ha d’utilitzar elaborant pressupostos que donin total prioritat a la veritable sostenibilitat.
  7. Afegim l’adjectiu “veritable” a la paraula “sostenibilitat” perquè malauradament avui dia tot s’anuncia sostenible, fal·làcia emprada per les i els que defensen el model socioeconòmic vigent, que deformen el sentit de les paraules que se sap que són importants per a la ciutadania: a més de sostenibilitat, s’han deformat les paraules economia, empresa, emprenedoria, creixement, competitivitat…, entre d’altres.
  8. La sostenibilitat va ser introduïda a l’ONU el 1986 per l’informe Brundtland, i se situa a la intersecció de tres esferes: l’econòmica, la social, i la mediambiental. Això vol dir clarament que, per parlar de sostenibilitat cal tenir-les en compte totes tres i que no es pot utilitzar la paraula sostenibilitat si abans de prendre una decisió al si de qualsevol de les tres esferes no s’ha fet l’exercici d’analitzar els impactes que aquesta decisió pot tenir en les altres dues.
  9. En funció del que hem descrit anteriorment, els programes electorals dels partits polítics que es presenten a les eleccions que venen han d’estar obligatòriament estructurats al voltant de la veritable sostenibilitat.

 

Per què?

  1. Perquè la veritable sostenibilitat, que aborda alhora els aspectes econòmics, socials i mediambientals, és l’única via que permet certificar que les propostes dels partits són realitzables i generen benestar per a la ciutadania
  2. Perquè per obtenir finançament europeu les directives de la UE exigeixen, cada cop amb més precisió, l’elaboració conjunta de tres informes, el financer, el social i el mediambiental, en línia amb la veritable sostenibilitat.
  3. Perquè no resoldrem mai la deriva que ha pres el món respecte a l’increment de les desigualtats (actualment la xacra social més grossa), i al canvi climàtic si les propostes dels partits polítics no passen pel filtre de l’autèntica sostenibilitat.

 

Com?

Incloent en els programes electorals les propostes següents:

  1. Que les propostes dels partits polítics facin l’exercici d’elaborar els informes socials i mediambientals, a més del financer que ja realitzen. Per això poden fer servir la matriu que proposa el moviment de l’Economia del Bé Comú (1), o normes similars descrites a les directives europees (CSRD, CSDDD…etc.)
  2. Que les propostes dels partits polítics incloguin als seus pressupostos ajuts perquè les petites empreses (entre 1 i 49 treballadores i treballadors) puguin contractar experts externs que elaborin els informes socials i mediambientals. Això ja existeix en algunes comunitats autònomes – com a la valenciana – on s’utilitza la paraula “economia” en el sentit original grec que és “la gestió de la casa”.
  3. Que el pròxim govern espanyol creï un registre d’empreses que hagin elaborat els informes socials i mediambientals, doni prioritat a aquestes empreses als concursos públics i també deduccions fiscals.
  4. Que el pròxim govern espanyol faciliti amb ajudes a les petites empreses la realització dels informes socials i mediambientals, tal com ho ha fet la Comunitat Valenciana.
  5. Que el pròxim govern inclogui als seus pressupostos incentius perquè els centres educatius realitzin els informes socials i mediambientals i introdueixin activitats educatives complementàries als programes oficials que formin les alumnes en la veritable sostenibilitat. Hi ha cursos específics per formar els professors.
  6. Que el pròxim govern espanyol inclogui als seus pressupostos incentius perquè els ajuntaments petits i propers col·laborin entre ells en projectes que apliquin la veritable sostenibilitat sobre temes educatius, de mobilitat, d’economia circular, de digitalització, etc.
  7. Que el pròxim govern espanyol inclogui als seus pressupostos el cost d’estudis basats en la veritable sostenibilitat, a partir dels quals es determinin accions concretes que permetin resoldre l’inquietant tema de la despoblació. Aquest tema forma part de les inquietuds descrites per la UE per a les ajudes del pla Next Generation, i està estretament relacionat amb les necessàries ajudes al minifundi.
  8. Que el pròxim govern espanyol proposi, per resoldre la desigualtat, una política de “Fiscalitat altament progressiva” a Renda, Patrimoni i Successions (pàgines 137-172 del llibre “L’Economia del Bé Comú” de Christian Felber).
  9. Que el pròxim govern faci propostes sobre limitació de jornada laboral, amb l’objectiu d’arribar aviat a 30 hores setmanals, després del corresponent debat ciutadà.
  10. Convencions Democràtiques, on el poble sobirà prengui decisions vinculants sobre els assumptes fonamentals de la Societat.

 

(1) https://eur-lex.europa.eu/legal-c ontent/ES/TXT/PDF/?uri=CELEX:52015IE2060&from=DE

Francisco Álvarez Molina
Portaveu internacional del movimient Economia del Bé Comú
President de la Federación Española de la Economía del Bien Común

Contactes:
https://economiadelbiencomun.org/
contacto23J@economiadelbiencomun.org