Com en tants altres problemes socials, la qüestió no és senzilla. Sovint hi ha en el debat un rerefons d’interessos ocults, una miopia o fins i tot una ocultació de dades i sempre, uns valors que no s’expliciten que sustenten les diferents postures. I sovint també, els valors que s’expliciten o es defensen no són els que en realitat motiven les decisions.
Hi ha prou indicis que demostren la degradació en la qualitat de vida animal de les macro-granges, la contaminació i sobreexplotació de recursos en les zones on s’instal·len, la pèrdua de diversitat biològica i el desequilibris que provoquen en la cadena d’abastiment de farratge. Tot això s’ha comentat bastament.
Hem de mirar, però, que el sector carni és fonamental en l’estructura econòmica del país. Que la productivitat és molt més alta en macro-granges que en la ramaderia extensiva. Que la “democratització càrnia” (la hiper-productivitat abarateix el preu i afavoreix el consum proteic de la població) i que el control sanitari i la fixació del productor al territori amb la revitalització econòmica que suposa això per a les zones on s’instal·len, són factors favorables.
Tenim doncs un debat. Un debat implica una valoració i una valoració remet a uns valors. Com sabem què ens convé? Hem d’atendre als valors econòmics per damunt de tot? Als ecològics? Són els criteris ètics els que han d’orientar l’activitat econòmica o bé la voluntat popular?
Necessitem uns valors globals i integrals com els que proposa l’Economia del Bé Comú que defensa que tota activitat econòmica només té sentit si defensa la dignitat humana, la solidaritat, l’ecologia i democràcia. Em sembla que és un criteri superior aquest valor suma de valors. I si aquest criteri disposa d’un instrument per a mesurar-ho, encara em sembla molt millor.
L’Economia del Bé Comú no només ha desplegat els valors del bé comú o bé a tothom sinó que ha implementat un instrument tècnic fiable, que és el Balanç del Bé Comú, on es mesuren a través d’auditories la contribució que fan les empreses al bé comú.
Seria desitjable que totes les empreses fessin el balanç del bé comú (BBC) i així rendissin comptes a la societat del bé que aporten. Ja que no totes ho fan, jo crec que almenys en casos de conflicte on cal un arbitratge polític, hauria de ser obligat presentar el BBC i aleshores seria evident quina és la millor opció: la que genera més bé comú!
Taxis o UBER? Que presentin els BBC i veurem quin ens convé! Parcs eòlics de proximitat o macro-parcs? Balanços de bé comú! Hospitals privats o públics? Mirem els balanços i tindrem criteri ètic i econòmic! Diferents empreses opten per diferents projectes? Que mostrin els seus balanços de bé comú.
Com en tantes coses, si volem el bé de la majoria, un cop el tenim definit, només ens cal mesurar-lo. Veurem aleshores si el balanç del bé comú d’una macro-granja obté millor puntuació que les seves alternatives.
Josep Mª Carbó
Associació de l’EBC Girona.