En el tema de les macro-granges hi ha una polèmica que deriva del xoc d’interessos en un camp on hi ha molts sectors implicats. La mirada productivista, ètica, ecològica, legal, política, etc. permet veure els contrastos i les contradiccions d’un model econòmic conflictiu.
CONTRES
Els problemes de contaminació per purins, patiment Innecessari dels animals, condicions laborals indignes, sobreexplotació de recursos en les zones on s’instal·len, la pèrdua de diversitat biològica apareixen clarament en una primera anàlisi.
Sabem que al món occidental tenim una dieta amb excés de proteïnes i greixos animals, en contra del que és saludable. Els preus de la carn, parcialment subvencionats, són més baixos del que determinen les lleis del mercat.
La majoria de granges intensives depenen del que se’n diuen “integradors”, que són grans empreses que els porten el bestiar a engreixar, els faciliten el pinso i els hi vénen a buscar quan els avisen, a qualsevol hora del dia o de la nit. O sigui que molts dels nostres grangers en realitat són uns assalariats…
Hi ha també el tema dels escorxadors que és un drama pels petits productors. Les normes imposades han aconseguit que els petits anessin tancant i ara només n’hi ha a les capitals de comarca o a pobles-ciutats grans. La iniciativa de l’escorxador ambulant sembla que no prospera.
També és un problema el garbuix burocràtic al qual s’han d’afrontar els ramaders extensius.
PROS
Hem de mirar, però que el sector còrnic és fonamental en l’estructura econòmica del país, que la productivitat és molt més alta en macro-granges que en la ramaderia extensiva, que la “democratització càrnia” (la hiper-productivitat abarateix el preu i afavoreix el consum proteic de la població) i que el control sanitari i la fixació del productor al territori amb la revitalització econòmica que suposa això per a les zones on s’instal·len, són factors favorables.
I també és clar que la política proteccionista que facilita les explotacions intensives facilita que els nivells suficients de proteïnes de qualitat i ferro a la dieta siguin més accessibles a tothom.
PROPOSTES
Des de l’EBC Girona volem compartir les conclusions a les quals hem arribat després d’un debat sobre els pros, els contres i les propostes d’actuació desitjables.
- És molt animador veure la valentia i compromís de l’empresa càrnia Embotits la Selva en fer el Balanç del Bé Comú i encetar un programa de millora d’acord amb els valors EBC obre la porta de la transformació del sector cap a un model que els té en compte i respecta, generant bé comú.
- Cal afavorir que les granges tinguin una mida òptima i que evitin el patiment animal, i que s’autoabasteixin d’energia (solar, eòlica, biomassa i biogàs) i regenerin la terra i els ecosistemes amb una bona gestió dels residus i permacultura, per exemple. Es pot combinar la viabilitat econòmica amb el respecte dels valors EBC.
- Cal però un canvi dels valors de les persones a la nostra societat. I això és així perquè qualsevol canvi real passa pel canvi de valors de les persones. Altrament, es tractaria d’una dictadura (impositiva, normativa, etc.)
- Una explotació amb aquestes garanties tindria un cost d’explotació major que caldria compensar amb una política fiscal que es fonamentés en el model EBC o semblant, és a dir, avantatges fiscals pels qui treballen amb criteris ètics i ecològics.
- La ramaderia intensiva si hagués d’afrontar el cost real de les externalitats (ex: residus i contaminació de l’entorn) no seria tant més rendible que la ramaderia extensiva.
- Seria desitjable que totes les empreses fessin el balanç del bé comú (BBC) i així rendissin comptes a la societat del bé que aporten. Ja que no totes ho fan, jo crec que almenys en casos de conflicte on cal un arbitratge polític, hauria de ser obligat presentar el BBC i aleshores seria evident quina és la millor opció: la que genera més bé comú! Així doncs, totes les granges haurien de presentar el BBC i en funció dels seus resultats podríem fer valorar la conveniència o no de la seva existència.
- En un ecosistema econòmic com el que propugna l’EBC, totes les empreses del sector col·laboren i tenen fòrums de debat i de presa de decisions. Això també ajudaria a la implantació de les empreses que generen bé comú, en la seva mida justa i amb criteris de dignitat, solidaritat, ecologia i democràcia que són els únics que justifiquen l’existència de les empreses.