Text: Maria Crehuet Wennberg

La 27a trobada de l’ONU sobre canvi climàtic és la continuïtat de “la Cumbre de la Tierra” celebrada a Río el juny del 1992, on van participar 178 països. Aquesta “cumbre” va succeir, 20 anys després, la conferència sobre el Medi Humà celebrada a Suècia el 1972.

La declaració de Río sobre Medi Ambient i Desenvolupament va deixar clar el concepte de “desenvolupament sostenible” i va identificar tres processos biofísics d’alt risc: la desertificació, la pèrdua de diversitat i el canvi climàtic.

«Els éssers humans constitueixen el centre de les preocupacions relacionades amb el desenvolupament sostenible. Tenen dret a una vida saludable i productiva en harmonia amb la natura. » (Principi 1) «Per assolir el desenvolupament sostenible, la protecció del medi ambient ha de ser part del procés de desenvolupament i no pot ser considerada per separat ». (Principi 4)

Tres anys després de Río, es va celebrar la primera COP a Berlín el 1995. Des de llavors cada any hi ha una nova reunió de les parts per a parlar, negociar i acordar de manera conjunta el problema del canvi climàtic. Hi ha dos punts culminants en la història de les COP, la COP3 de Kyoto (1997) i la COP21 a París (2015) on es va arribar a grans acords mundials per afrontar el canvi climàtic. Però, al meu entendre, estem allà mateix, ja que els acords van quedar en això: acords.

COP vol dir, la Conferència de les Parts i és la cimera anual que realitza la Convenció Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic (CMNUCC) on es reuneixen els països, més la Unió Europea, que formen les Parts.
Segons Antonio Guterres: “La humanitat ha d‘escollir: o cooperar o morir”.

Aquesta COP27, amb 200 països convidats, se celebra a la ciutat costanera egípcia de Sharm el-Sheikh., que amb uns 75.000 habitants, es un oasi artificial en ple desert de la península del Sinaí, al mar Roig. Està rodejada per un mur que dona accés a la ciutat on hi ha centenars de piscines, ressorts paradisíacs, i noves infraestructures construïdes recentment per a l’ocasió.

En l’obertura, el president Abdel Fattah El-Sisi va dir: Crec profundament que la COP27 és una oportunitat per a demostrar la unitat contra una amenaça existencial que només podem resoldre a través de l’acció concertada i la implementació efectiva.

No obstant això, no tothom dels que hi haurien de ser hi seran. Els líders dels països més contaminants del món no hi seran. Per exemple, el president xinès, Xi Jinping, no té previst ser a la reunió, però la Xina —primer contaminador— hi tindrà un enviat. El primer ministre indi, Narendra Modi, tampoc té previst de ser-hi ni hi enviarà cap representant. Tampoc hi anirà el president rus, Vladímir Putin.

Un dels objectius de la COP27 és veure com s’apliquen els de la COP21 de París. L’Acord de París, és el compromís de la reducció de les emissions, però com que van ser uns acords voluntaris, no hi ha cap instrument jurídic que obligui el seu compliment.

Frases a ressaltar d’aquests primers dies de la COP27:

  • Al Gore, exvicepresident dels EEUU):
    “L’escalfament global actual és com si detonéssim 600.000 bombes atòmiques com la d’Hiroshima sobre la terra”
  • Mia Mottley, primera ministra de les Barbados:
    “Un canvi antropogènic podria traduir-se en l’esfereïdora xifra de mil milions de persones refugiades en tot el mon a mitjans de segle”
  • Gustavo Petro, president de Colòmbia:
    “És l’hora de la humanitat i no la dels mercats”
  • Volodymir Zelensky, president d’Ucraïna (en discurs virtual):
    “La comunitat internacional necessita pau per a tenir accions efectives en enfront del problema del canvi climàtic”.
  • Antonio Guterres, secretari general de l’ONU:
    “Estem en una carretera a l’infern climàtic amb el peu a l’accelerador”
  • Bruno Rodríguez, ministre cubà de Relacions Exteriors:
    “Debats i negociacions de la COP 27 haurien de conduir a decisions substancials par tal d’evitar la catàstrofe climàtica a què ens dirigim”
  • Petro i Nicolás Maduro coincideixen en assenyalar la necessitat de reforçar la defensa de l’Amazonia
  • EEUU vol proposar que les empreses paguin la factura de la transició energètica
  • España y Senegal lideren una aliança contra la sequera a la COP 27: “Cap país queda immune”
  • Titular de la CNN a l’inici de la COP27:
    Detencions d’activistes, por, anuncis de Coca-Cola i futbol. Uns recepta per al fracàs

Finalment, el finançament dels danys de les catàstrofes climàtiques formarà part del debat. En l’obertura de la cimera climàtica a Egipte es va adoptar aquesta decisió històrica reclamada pel Sud global, la regió més perjudicada per les emissions dels països més avançats

Però….

Com tantes altres en aquest món en què vivim, una de les contradiccions de la COP27 és que els que han de ‘mirar’ pel clima han arribat en 400 jets privats.

I mentre uns països pateixen la sequera …

d’altres pateixen inundacions…

 O s’enfonsen a l’oceà.

El ministre de Tuvalu, Simon Kofe, en el seu discurs a la COP26.

Ordis, a 9 de novembre del 2022