Us oferim un resum dels punts més destacats de la xerrada “Cap a un model de seguretat compartida” que va oferir el en Xavier Masllorens (President de l’Institut català per la Pau), el passat 25 de maig del 2022 a la Casa Cultura de Girona, en un acte organitzat per EBC -Girona.
RESUM PUNTS DESTACABLES “Cap a un model de seguretat compartida”
- Les elits mundials i els seus braços executors econòmics els interessa molt el llenguatge de la por.
- Construïm masses murs i pocs ponts. Els conflictes trencant els ponts de comunicació
- Es possible resoldre els conflictes sense violència? SI. Però estem atrapats en el paradigma militarista que no permet obrir altres alternatives no violentes, com el diàleg.
- Hem de dialogar sempre fins el cansament, i rebutjar el paradigma que si no podem d’inici resoldre el conflicte l’única solució es fer-ho per la força bruta.
- Hem de fer un canvi de paradigma: “Jo estaré segur quan tu també ho estiguis.
Tu i jo estarem segurs quan tothom n’estigui” (els pacifistes som els realistes)
- El pacifisme neix al S. VI a.c. a Mesopotàmia amb documents de desobediència civil i resistència social escrits en tauletes cuneïformes de la civilització sumèria.
- On hi ha persones hi ha conflictes. El problema no són els conflictes sinó la forma de resoldre’ls
- La violència és un criteri absurd de resolució de conflictes. (La violència no resol els conflictes, només els tapa).
- Hi ha la violència indirecta, estructural, d’un món ric i savi, capaç de les majors conquestes però que fomenta la desigualtat de drets i d’oportunitats.
- La seguretat és un dret. Totes les persones i pobles necessiten desenvolupar-se en entorns segurs. El que cal és cercar més, millor i autèntica seguretat.
- Uns sistemes injustos, amb profundes desigualtats i vulneracions de drets humans, precisen de seguretat armada per mantenir-se. En la mesura que siguem capaços de superar la violència estructural tindrem menys necessitat de seguretat armada.
- És urgent passar d’un paradigma de seguretat centrada en l’Estat i la nació a un altre centrat en la ciutadania. Aquest model de seguretat, la seguretat humana, (definida pel PNUD el 1994) cal anar-lo construint amb la implicació de tota la ciutadania.
- La força militar no és un instrument legítim per resoldre les disputes entre les nacions.
- Per assolir una seguretat comuna és necessària la reducció d’armament. No es pot aconseguir seguretat per mitjà de la superioritat militar.
- El diàleg, la prevenció de conflictes i la construcció de confiança han de substituir l’agressió i la força militar com a eines per resoldre les diferències.
- El diàleg comença per intentar comprendre, no convèncer. (la raó i la veritat estan molt repartides).
- El diàleg i la mediació són eines molt útils per a la transformació de conflictes.
- Ja hi ha models alternatius de resolució de conflictes (La majoria de conflictes no es resolen per la violència)
- La pau és un concepte positiu, que cal construir.
- La prevenció requereix: Posar el focus en allò important. Clarificar les necessitats de tothom
- L’objectiu no és aconseguir allò que tu vols, sinó que es cobreixin les necessitats de tothom
…………..
Podeu veure la intervenció en format vídeo al següent enllaç.
…………..